divendres, 8 de maig de 2015

TRANSPARÈNCIA I ÈTICA EMPRESARIAL


De la informació comptable legal de les empreses al reporting integrat

El punt de partida de la transparència de la informació a les empreses


Sovint es presenta a les empreses com a motor de l’economia i del progrés social, en base a que generen ocupació i afavoreixen el desenvolupament tecnològic, fets que són evidentment certs, però no podem oblidar que  els seu objectiu real és l’obtenció de beneficis econòmics pels seus accionistes.

Així doncs, si bé les empreses ajuden a la societat a progressar, no totes les empreses ajuden a aquest progrés social de la mateixa manera i per això és important que tots els grups d’interès de l’empresa, puguin conèixer amb detall quina és la seva filosofia empresarial, per avaluar si li ofereixen o no el seu suport.

Els grups  d’interès que els anglosaxons anomenen “stakeholders” són les persones consumidores que compren els productes de l’empresa, els proveïdors que li subministren les matèries primeres, les persones que hi treballen, els accionistes que inverteixen, la societat en el seu conjunt quan es veu afectada per les seves polítiques econòmiques, socials i mediambientals....


Ens cal, com a societat, disposar d’informació de com una empresa determinada treballa per aquest suposat progrés social, per poder avaluar si realment s’aporta més progrés o si bé es busca únicament el benefici econòmic.


Actualment la informació legal que ha d’oferir l’empresa sobre la seva organització, s’adreça bàsicament als seus accionistes i a les altres empreses que s’hi relacionen, perquè puguin tenir una certa garantia de solvència econòmica.

L’article 279 del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital estableix que dins del mes següent a l'aprovació dels comptes anuals, els administradors de la societat han de presentar, per al seu dipòsit al Registre Mercantil del domicili social, certificació dels acords de la junta de socis d'aprovació d'aquests comptes, degudament signades, i d'aplicació del resultat, així com, si és el cas, dels comptes consolidats, a la qual s'adjuntarà un exemplar de cadascuna d'elles. Els administradors presentaran també, si fos obligatori, l'informe de gestió i l'informe de l'auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria o aquesta s'hagués acordat a petició de la minoria.


Per tant, no hi ha l’obligació de facilitar dades en relació a les polítiques de responsabilitat social que s’apliquen per determinar realment quin són els altres valors, a més dels econòmics, que aporta cada empresa pel bé comú de la nostra societat.


Un tímid intent per aflorar la realitat social de les empreses el trobem en el redactat de la  Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, que en el seu article  39.3 ens diu que les societats anònimes poden fer públics amb caràcter anual les seves polítiques i resultats en matèria de responsabilitat social empresarial a través d’un informe específic basat en els objectius, característiques, indicadors i estàndards internacionals i que en tot cas, en aquest informe específic ha de constar si ha estat verificat per terceres parts o no. I en el  cas de societats anònimes de més de 1.000 assalariats, aquest informe anual de responsabilitat social empresarial ha de ser objecte de comunicació al Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial que permeti efectuar un seguiment adequat sobre el grau d’implantació de les polítiques de responsabilitat social empresarial en les grans empreses espanyoles.

De totes formes, la transparència empresarial també és, en ocasions, un valor de la mateixa empresa, que integra en la seva missió, en els seus valors i en les seves estratègies empresarials, la responsabilitat social i vol donar-ho a conèixer al conjunt de la societat.

Un altre valor afegit a la transparència de la informació és que fa les  empreses més transversals i afavoreix el treball en equip i en facilita l’avaluació i acompliment dels seus objectius, millorant per tant, la seva competitivitat.

Finalment, la transparència aporta seguretat a les pròpies empreses en un àmbit molt més delicat, el de la prevenció de la comissió de delictes per part de la pròpia organització.

A partir del mes del juliol de 2015, al Codi Penal es regula en el seu article 31 bis  la responsabilitat penal de les persones jurídiques, per aquells casos en que les empreses, a més de no contribuir al progrés social, tenen una conducta delictiva, per exemple en els següents supòsits:

 

Tràfic il·legal d'òrgans (art. 156 bis)
Tracta d'éssers humans (art. 177 bis)
Delictes relatius a la prostitució i corrupció de menors (art. 189 bis)
Delictes contra la intimitat i violació informàtica (art. 197);
Estafes (art. 251 bis)
Insolvències punibles (art. 261 bis)
Danys informàtics (art. 264)
Delictes contra propietat intel·lectual i industrial, mercat i consumidors (art. 288)
Blanqueig de capitals (art. 302)
Delicte contra Hisenda Pública i Seguretat Social (art. 310bis)
Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers (art. 318bis)
Delictes de construcció, edificació i urbanització (319)
Delictes contra el medi ambient (arts. 327 i 328)
Delictes relatius a l'energia nuclear (art. 343)
Delictes de risc provocats per explosius (art. 348)
Delictes contra la salut pública (art. 369bis)
Falsedat de mitjans de pagament (art. 399 bis)
Suborn (art. 427)
Tràfic d'influències (art. 430)
Corrupció de funcionari públic estranger (art. 445)
Delictes d'organització (art. 570 quart)
Finançament del terrorisme (art. 576 bis)

 

Com es pot veure a l’article 31 bis del CP  les empreses poden ser penalment responsables:

a) Dels delictes comesos en nom o per compte d’aquestes, i en el seu benefici directe o indirecte, pels seus representants legals o per aquells que, actuant individualment o com a integrants d’un òrgan de la persona jurídica, estan autoritzats per prendre decisions en nom de la persona jurídica o ostenten facultats d’organització i control dins d’aquesta.

b) Dels delictes comesos, en l’exercici d’activitats socials i per compte i en benefici directe o indirecte d’aquestes, pels qui, estant sotmesos a l’autoritat de les persones físiques que esmenta el paràgraf anterior, han pogut realitzar els fets perquè aquells han incomplert greument els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat ateses les circumstàncies concretes del cas.

L’apartat segon de l’article 31.bis ens dona la clau per evitar la responsabilitat de les empreses quan es dona aquest tipus de conducta i en diu que si delicte és comès per les persones que indica la lletra a) de l’apartat anterior, la persona jurídica queda exempta de responsabilitat si es compleixen les condicions següents:


1a l’òrgan d’administració ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d’organització i gestió que inclouen les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o per reduir de manera significativa el risc de la seva comissió;

2a la supervisió del funcionament i del compliment del model de prevenció implantat s’ha confiat a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms d’iniciativa i de control o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controls interns de la persona jurídica;

3a els autors individuals han comès el delicte eludint fraudulentament els models d’organització i de prevenció i

4a no s’ha produït una omissió o un exercici insuficient de les seves funcions de supervisió, vigilància i control per part de l’òrgan al qual es refereix la condició 2a.

En els casos en què les circumstàncies anteriors només puguin ser objecte d’acreditació parcial, aquesta circumstància s’ha de valorar a l’efecte d’atenuació de la pena.


Aquests  models d’organització  han de complir els requisits següents:

1r Han d’identificar les activitats en l’àmbit de les quals es puguin cometre els delictes que s’han de prevenir.
2n Han d’establir els protocols o procediments que concretin el procés de formació de la voluntat de la persona jurídica, d’adopció i execució de decisions en relació amb aquells.
3r Han de disposar de models de gestió dels recursos financers adequats per impedir la comissió dels delictes que s’han de prevenir.
4t Han d’imposar l’obligació d’informar de possibles riscos i incompliments a l’organisme encarregat de vigilar el funcionament i l’observança del model de prevenció.
5è Han d’establir un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures que estableix el model.
6è Han de dur a terme una verificació periòdica del model i de la seva eventual modificació quan es posin de manifest infraccions rellevants de les seves disposicions, o quan es produeixin canvis en l’organització, en l’estructura de control o en l’activitat desenvolupada que els facin necessaris.

 






La informació integral de l’empresa. Memòries de RSE


A l’article “La direcció financera de l’empresa i la responsabilitat social empresarial” ja vaig analitzar la figura de la direcció financera dins de les organitzacions i vàrem veure que aquestes tasques dels CFO’s s’han anat concentrant més en la figura del perfil de  “controller” financer que actua com a segon del perfil de la direcció financera, assumint les tasques tradicionals i deixant temps a la direcció financera per a desenvolupar noves tasques dins de la direcció estratègica general de l’empresa i aportant dades de valor econòmic –EVM- que integren no només dades comptables, sinó que recopilen dades que tradicionalment eren patrimoni d’altres àrees funcionals, i també, com s’assenyala a l’estudi  Cambio climático y sustentabilidad. Cómo ha ampliado lasustentabilidad la función del CFOpublicat l’any 2014  per Mancera S.C. -Integrante de Ernst & Young Global -, assumint tasques relacionades amb l’impacte social i ambiental de les empreses, avaluant el desenvolupament de l’empresa en aquests àmbits –ESG – que en ocasions, diu l’estudi, es coneix com a triple compte de resultats.

Fins ara,  la persona que té la responsabilitat de la direcció financera inverteix molt del seu temps en l’anàlisi de les dades comptables de l’empresa i de el marc legal, sobre tot el tributari i de la seguretat social, dades que dibuixen el passat i la situació present, però no les situacions futures i aquestes situacions futures són molt importants per generar confiança en els possibles inversors i inversores.

En aquest context apareix doncs el “reporting integrat” que  ens parla de tot el capital de l’empresa, no només de l’econòmic, sinó també del capital intel·lectual, humà, social i ambiental, per tenir en compte totes aquestes fons de valor i poder facilitar aquesta informació als inversors en un context determinat.


Els equips de direcció que són capaços d’aportar aquest tipus d’informació integrada ajuda als inversors a prendre decisions, però també milloren la reputació corporativa i augmenten el seu potencial de captació de capital.


El fet que es pugui facilitar informació integrada no és res més que una clara demostració que existeix una estratègia corporativa consensuada. Presentar un informe comptable i un informe de sostenibilitat independents, mostra poca cohesió i evidencien que la sostenibilitat no és una part real i fonamental del negoci.

L’empresa auditora PwC en el seu estudi Què volen saber els inversors?  Ens diu que un  reporting integrat ha de contenir bàsicament la següent informació:

  • Descripció general de l'organització i del seu entorn general i específic (drivers externs).
  • Govern
  • Model de negoci: Recursos financers i no financers, reputació, relacions amb els grups d’interès.
  • Oportunitats, riscos i impacte: Avaluació i quantificació dels riscos  de caràcter tecnològic, econòmic, social, ambientals, socials, polítics, competitius. 
  • Estratègia i assignació de recursos: Estratègia de govern, objectius, mesures per monitoritzar el grau de consecució, marc temporal dels objectius
  • Acompliment: Consum de recursos, creació de valor i contribució social. Indicadors d’acompliment i relacions amb les retribucions.
  • Perspectives de futur: Què passarà si...? Expectatives.

A més en aquest estudi s’assenyalen els següents avantatges competitius que pot aportar el “reporting integrat”.


Preparar aquest tipus d’informe en un context voluntari ajuda a l’empresa a estar preparada per un futur on pugui ser obligatori. A més de suposar un avantatge competitiu.


Per poder preparar el reporting integrat cal informació global i en obtenir-la es pot tenir una visió general de l’empresa i de la seva estratègia corporativa, hi ha més transversalitat,  el que permet millorar la gestió i oferir una major fiabilitat externa.

El reporting integrat permet que els grups d’interès valorin els esforços de la direcció en el bon funcionament de l’empresa.

El reporting integrat permet que els grups d’interès coneguin millor les amenaces i les fortaleses de l’empresa i evidencien que el govern corporatiu té previstes aquestes contingències, el que ofereix més seguretat.

Diferents iniciatives per sistmatitzar el reporting integrat


L’organització Global Reporting Initiative


GRI és una organització sense ànim de lucre amb múltiples grups d'interès. Va ser fundada per CERES i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) l'any 1997 als Estats Units.  Podem trobar més informació en el seu portal web: https://www.globalreporting.org. I té un portal en castellà.

L’organització “Global Reporting Initiative” ha creat  una guia per a les empreses, per a l'elaboració de les seves memòries als efectes de poder mesurar i donar a conèixer el seu acompliment econòmic, ambiental i social.

Per fer això, s’han establert uns principis i indicadors que les organitzacions poden utilitzar per mesurar i donar a conèixer aquestes pràctiques.

Trobareu les guies per fer les memòries en aquests enllaços externs que us portaran al portal corporatiu de l’Organització Global Reporting Initiative.


El Consell Internacional d'Informació Integrats (IIRC)


El IIRC és una coalició mundial de reguladors, inversors, empreses, organismes de normalització,de la professió comptable i d’organitzacions no governamentals.  En conjunt, aquesta coalició comparteix l'opinió que la comunicació sobre la creació de valor ha de ser el següent pas en l'evolució de la informació empresarial.

Un informe integrat (IR) és una comunicació concisa sobre com l'estratègia, la governança, el rendiment i les perspectives d'una organització, en el context del seu entorn extern, condueixen a la creació de valor en el curt, mitjà i llarg termini.

 Amb l’IR es vol:

  Millorar la qualitat de la informació disponible per als proveïdors de capital financer per permetre una assignació més eficient i productiva del capital.

  Promoure un enfocament més coherent i eficient dels informes corporatius que es nodreix de diferents corrents d'informació i es comunica tota la gamma de factors que afecten significativament la capacitat d'una organització per crear valor a través del temps.

  Millorar la rendició de comptes i la gestió de l'àmplia base de capitals (financers, productiu, intel·lectual, humà, social i de relació, i ambientals) i promoure e coneixement de les seves interdependències.

  Suport integrat a la presa de decisions i les accions que es centren en la creació de valor en el curt, mitjà i llarg termini.

Com es pot analitzar el nivell d’implantació del  reporting integrat en una empresa?


En el seu estudi, la consultora PwC ha utilitzat la següent informació per avaluar com han desenvolupat el seu model de reporting integrat les empreses de l’IBEX 35:

Organització de les informacions que s’han de tenir en compte

Drivers externs

• Mercat on opera i oportunitats.

• Visió sobre les expectatives a mig i llarg termini.

• Factors que influeixen en el creixement del mercat.

• Orientació a llarg termini.

• Detall de l'entorn competitiu.

Estratègia

• Objectius estratègics globals.

• Connexió amb aspectes de sostenibilitat.

• Mesures per monitoritzar el grau d'assoliment.

• Marc temporal dels objectius.

• Integració al llarg del reporting.

Riscos • Identificació dels riscos específics.

• Consistència amb altres àrees del reporting.

• Oportunitats i riscos relacionats amb la sostenibilitat.

• Mecanismes de mitigació dels principals riscos.

• Quantificació d'impactes.

• Perfil / tendència al risc de l'entitat.

Model de negoci

• Model de negoci de la companyia.

• Accions necessàries per desenvolupar l'estratègia de negoci.

• Recursos i capacitats clau, la seva gestió i el seu mesurament.

• Activitats de valor afegit desenvolupades i la seva gestió.

Indicadors d’exercici

• Identificació explícita dels KPI i justificació del seu ús.

• Alineament dels KPI amb les prioritats estratègiques.

• Monitorització de progressos en línia amb les prioritats.

• Relació entre política de remuneració i KPI de rendiment.

• Objectius futurs per a aquests KPI.

Govern i remuneració

• Alineament dels KPI de gestió amb la remuneració.

• Explicació del funcionament del Consell i el valor afegit

dels consellers com a equip.














Un exemple de transparència excel·lent: Triodos Bank


Podreu gaudir de la transparència d’aquesta empresa analitzant les seves memòries anuals i el seu portal corporatiu.

Triodos Bank NV Sucursal en España” es presenta com una banca ètica i sostenible, que té en compte el benestar de les persones i el medi ambient. Que és transparent, propera i amb visió a llarg termini  i que entén el benefici com a resultat de les coses ben fetes.

Només entrar al portal corporatiu, es detecta la transparència de la informació pel que fa als seus valors i la seva missió,  i ens explica el què fan, el com ho fan i el perquè ho fan.

Té un sistema de menús que es divideix en: Inici,   Qui som,   Què fem, Com treballem, A qui financem,  Sala de premsa i informació corporativa i si anem a la “pestanya” d’informació corporativa, el menú es desplega en els següents submenús: informes anuals, Informació per a inversors, les nostres xifres, SAAT, Govern corporatiu i inversió.


Triodos Bank  informa, en el seu portal corporatiu, que ha aplicat la tercera generació de directrius de la Iniciativa de Informe Global (GRI 3.1), per a l'elaboració de l'Informe Anual 2013, amb l’objectiu que el seu informe es pugui comparar homogèniament amb el d’altres empreses del mateix sector.


Triodos Bank anuncia també que ha començat a adaptar el seu procés d'elaboració d'informes a la quarta generació de directrius GRI a l'Informe Anual 2013, i les aplicarà en la seva integritat a l'Informe Anual 2014.

En el seu portal corporatiu se’ns diu que vol mantenir un creixement sòlid i equilibrat per consolidar-se coma a un banc de mida mitjana i vol consolidar la  xarxa europea de sucursals i promocionar  a través d’aquesta xarxa, la necessitat d'una major conscienciació en l'ús dels diners en benefici de la societat i el medi ambient des del sistema financer.

Evidentment es tracta d’una empres i vol obtenir beneficis, pel que vol incrementar el nombre de clients particulars, inversors i prestataris , però Triodos Bank es vol constituir com el referent de la banca ètica per a clients i inversors.

En el seu informe  anual, o reporting integrat, Triodos Bank no deixa d’indicar que el seu objectiu empresarial és el de la creació de valor i per tant, això determina l'orientació estratègica de l'organització. 

Per una banda, Triodos Bank té per objectiu oferir més transparència en la informació que ofereix als seus grups d’interès, perquè aquesta informació ha de reflexar precisament l’acompliment d’aquests objectius globals i per això, la seva estratègia global es fonamenta en:

  • Introduir i consolidar les directrius sobre informació sostenible recollides en la Iniciativa de Informe Global (GRI).
  • Avaluar l’ impacte de les polítiques de Triodos Bank en la creació de valor per als seus grups d’interès i de la societat.

 

A la seva memòria es concreten els següents objectius estratègics:
Oferir o desenvolupar un conjunt fiable de serveis, de tal manera que Triodos Bank es converteixi en el "banc de preferència" per als seus clients i poder establir amb ells relacions de valor.
Seguir construint un banc sòlid que ofereixi una rendibilitat sobre els fons propis (ROE) justa, d'entre el 4 i el 7% en condicions normals de mercat.
Reforçar i seguir desenvolupant una base paneuropea, aprofitant els avantatges de la unitat en la diversitat.
Conservar una clara vocació per recolzar els negocis sostenibles, a través del finançament a empreses que operen en els nostres sectors i orientant cap a empreses en fase de transformació cap a models més sostenibles.
Incrementar la proporció de préstecs en forma d'hipoteques privades, utilitzar els dipòsits dels clients privats i de les empreses.
Fomentar la participació dels empleats en la creació d'una comunitat dinàmica.
Ser reconeguts pels líders d'opinió com el referent europeu en banca ètica i sostenible, de manera que Triodos Bank contribueixi al desenvolupament d'un sector bancari més diversificat, transparent i sostenible.

Pel que fa als aspectes mediambientals, els objectius futurs són  reduir l'impacte mediambiental de l'organització, disminuint l’impacte dels desplaçaments del domicili particular al lloc del treball i dels desplaçaments per treball, fomentant l’ús de  la videoconferència.

Pel que fa als aspectes socials, es centre en l’àmbit de les relacions laborals, indicant que es  tendeix a potenciar la flexibilitat i la paritat en el tipus de contractació entre homes i dones.


En el seu informe anual s’inclou informació  tant sobre l’ impacte financer i no financer de les seves estratègies.


En el seu portal trobarem que a la “pestanya” Qui som?, ens defineix quina és la missió de l’empresa, que  recull l’essència de l’empresa des d’una perspectiva general, la seva idiosincràsia, present i futura i ens diu que la seva missió és triple:

  • Contribuir a una societat que fomenti la qualitat de vida i que es centri en la dignitat humana.
  • Facilitar a persones, empreses i organitzacions un ús responsable dels diners i fomentar amb això un desenvolupament sostenible.
  • Proporcionar als seus clients uns productes financers sostenibles i un servei de qualitat.

Destaca quins són els seus quatre valors:

  • Sostenibilitat
  • Transparència
  • Excel·lència
  • Emprenedoria

Les  accions necessàries per a desenvolupar la seva estratègia de negoci s’estableixen els següents eixos:

  • Diàleg amb els grups d'interès
  • Ètica empresarial i govern corporatiu
  • política social
  • Relacions valuoses amb els clients
  • Comunitat Triodos
  • política mediambiental
  • Política de compres i proveïdors

 







Trobarem molta més informació d’altres empreses en aquest enllaç extern: http://www.observatoriorsc.org/Informe_memoriasRSC_ibex_2012_final_completo.pdf

 

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Article: TRANSPARÈNCIA I ÈTICA EMPRESARIAL

Blog d’antropologia jurídica “ La jurisdicció emocional”