diumenge, 17 de maig de 2015

MONEDES SOCIALS I MONEDES DE CURS LEGAL

Què són els diners?


La resposta a aquesta qüestió sembla ser senzilla des d’un punt de vista semàntic, però potser no ho és tant des d’un punt de vista ideològic i per comprovar-ho és molt interessant fer una lectura del treball del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i del seu Museu de Prehistòria, que analitza en profunditat l’origen dels diners i el seu context històric. Podeu consultar el seu document en aquest enllaç extern  Històriadels diners”.

De la lectura d’aquest document veurem com se’ns explica que les primeres cultures utilitzaven l’ intercanvi de productes per satisfer les seves necessitats, en aquest cas parlem de bescanvi i per tant no hi ha ni comprador ni venedor, sinó simplement persones que col·laboren per satisfer ambdues necessitats.

Aquest bescanvi però té un problema clar, si una persona necessita i l’altre no, l’ intercanvi no té perquè produir-se i en tot cas, es fa difícil comparar que és el que cal que cada subjecte aporti al bescanvi perquè aquest sigui just, perquè no hi ha un preu establert.

Per tant, els diners ajuden a homogeneïtzar el valor de les coses, el que seria el seu preu i faciliten la compra dels productes sense que hagin de concórrer dues necessitats al mateix moment.

Ara bé, ens agradi o no, sembla que la història evidencia que ja des dels nostres orígens els diners varen ser un instrument d’acumulació de riquesa i d’ostentació i per això els primers diners, com els metalls preciosos, el marfil, alguns minerals... eren simplement elements decoratius que mostraven una posició social i per això se’ns fa tant habitual sentir a parlar de tresors funeraris, i posteriorment, de caixes de cabdals, i actualment de bancs.

Els diners perden doncs ja des del seu origen la seva funció d’intercanvi per transformar-se en un sistema  de poder i com que ja no van associats a cap valor tangible, apareixen polítiques monetàries que decideixen quan i en quina quantitat es pot crear nou diner.

Per una banda pot crear diner, en el nostre cas, el Banc CentralEuropeu, que té establert un sistema integrat amb les bancs centrals nacionals dels països de la Unió Europea i que produeixen el que es coneix com a diners de curs legal i cap creditor pot refusar que el reemborsament dels seus crèdits els sigui fet en bitllets del banc central. Però també hi ha una altra manera de crear diner, que és el que utilitzen els bancs, que poden lliurar diners a qui ho considerin oportú, mitjançant la creació d’un crèdit contra ell mateix.

En aquest sistema, tenim doncs una quantitat de diner determinada realment existent, que els governs poden oferir i una demanda de diner per part de consumidors i empreses que pot ser superior o inferior a aquesta quantitat.

Què passa si qui té diners acumulats no els utilitza i hi ha persones que necessiten diners però no els hi volen deixar? L’economia s’estanca i hi ha sectors de la societat que no poden prosperar.

Qui controla els diners i els acumula ho fa amb la seguretat que els diners es fonamenten en la seva estabilitat i en la seva escassetat. Només el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) té  el dret exclusiu d'autoritzar l'emissió de bitllets de banc en euros en la Unió, tal i com s’estableix a l’article 128, apartat 1, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea  i a l'article 16 dels Estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu (SEBC). El BCE pot assignar la producció dels bitllets en euros als bancs centrals nacionals dels Estats membres que hagen adoptat l'euro. El marc jurídic de la producció i adquisició de bitllets en euros ha de complir l'exigència de l'article 127, apartat 1, del Tractat i de l'article 2 dels Estatuts del SEBC que l'Eurosistema actuï segons el principi d'una economia de mercat oberta i de lliure competència, afavorint una eficient assignació dels recursos, i ha de més prendre en consideració l'especial naturalesa dels bitllets en euros, que es produeixen a fi de ser emesos per l'Eurosistema com a mitjà de pagament segur. El marc jurídic de la producció i adquisició de bitllets en euros també ha de tenir en compte que alguns BCN utilitzen les seves pròpies impremtes internes per produir bitllets en euros.

Què és la moneda social?


Que passaria si a banda de tots aquest sistema legal de producció de diners,  en no poder accedir al diner legal, decidíssim crear nosaltres mateixos una altra moneda per poder reactivar la nostra economia?

És evident que no estem parlant de crear diner de curs legal, perquè això seria considerat en el nostre marc jurídic un delicte de falsificació de moneda, recollit a l’article386 del codi Penal Espanyol.

Del que estem parlant és d’un tipus de moneda que recuperés el sentit original de l’ intercanvi i deixés de banda el sentit de “diner per acumular”.

La moneda social s’utilitza actualment dins d’uns grups concrets de persones que ofereixen serveis de diferents tipus i els mateixos grups els consumeixen, pel que podríem dir que es tracta de diner per autoabastir-se, en petites comunitats, normalment de caràcter local.

En aquest sentit és interessant la notícia del diari “Ara” “Barcelonaen Comú vol crear una moneda local per fomentar el consum de proximitat”.

També és interessant assenyalar que properament tindrà lloc la 23 de maig. Fira de moneda social a Girona.

En aquest sentit la creació de diners deixa d’estar en les mans exclusives dels bancs centrals i de la banca comercial i és la mateixa societat la que es pot organitzar per dinamitzar la seva activitat social.

Algunes d’aquestes experiències properes al nostre país són, entre moltes d’altres, la  moneda Res, l’ Ecoxarxa de Girona ,  la RedEco de Tarragona, la  moneda social Puma, i en altres indrets d’Europa a el Wir  a Suïssa, la  SolViolette a França, el  Bristol Pound, el CHIEMGAUER a alemanya, també entre moltes altres experiències per tot el món com SEEDSTOCK a Canadà, .

Podem trobar moltes més experiències a Espanya en el següent enllaç extern de CES: https://www.community-exchange.org/joinexchange.asp?country=ES








Quin és el marc legal de les monedes socials?


No hi ha actualment a Espanya cap llei que reguli les monedes socials, però hi ha una regulació del diner electrònic, la Llei 21/2011, de 26de juliol, de diner electrònic, desplegada pel seu Reial decret778/2012, de 4 de maig, de règim jurídic de les entitats de diner electrònic que pot servir de paraigua a aquesta nova modalitat de diner, en el sentit que precisament en aquesta llei s’exclou a les monedes socials de regulació normativa.

Fixem-nos en el que diu la llei quan ens parla del seu àmbit d’aplicació:

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació.

1. L’objecte d’aquesta Llei és la regulació de l’emissió de diner electrònic, incloent el règim jurídic de les entitats de diner electrònic i la supervisió prudencial d’aquestes entitats.

2. S’entén per diner electrònic tot valor monetari emmagatzemat per mitjans electrònics o magnètics que representi un crèdit sobre l’emissor, que s’emeti en rebre fons amb el propòsit d’efectuar operacions de pagament segons es defineixen a l’article 2.5 de la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament, i que sigui acceptat per una persona física o jurídica diferent de l’emissor de diner electrònic.

3. Aquesta Llei no s’aplica a aquell valor monetari:

a) emmagatzemat en instruments que es puguin utilitzar per a l’adquisició de béns o serveis únicament a les instal·lacions de l’emissor o, en virtut d’un acord comercial amb l’emissor, en una xarxa limitada de proveïdors de serveis o bé per a un conjunt limitat de béns o serveis, d’acord amb les condicions que s’estableixin reglamentàriament;

b) utilitzat per realitzar operacions de pagament exemptes en virtut de l’article 3.l) de la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.

Anem doncs a constituir una moneda social que tingui per finalitat que es puguin utilitzar per a l’adquisició de béns o serveis :
·         Únicament a les instal·lacions de l’emissor o,
·         En virtut d’un acord comercial amb l’emissor,
·         I sempre en  una xarxa limitada de proveïdors de serveis o bé per a un conjunt limitat de béns o serveis,

En aquest sentit la moneda social estaria exclosa de la regulació, però si anem a l’article 23 del Reial decret 778/2012, de 4 de maig, de règim jurídic de les entitats de diner electrònic

Article 23. Xarxes limitades.

En virtut de l’article 1.3.a) de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, no està subjecte a la normativa reguladora de diner electrònic el valor monetari emmagatzemat en instruments l’ús dels quals estigui limitat:

a) Als establiments de l’emissor, o;

b) dins d’una xarxa limitada de proveïdors que hagin subscrit un acord comercial directe amb l’emissor de l’instrument.

Es considera que l’ús d’un instrument se circumscriu a una xarxa limitada si només es pot fer servir per a l’adquisició de béns i serveis en una determinada cadena de proveïdors de béns o serveis, o per a una sèrie limitada de béns i serveis, sigui quina sigui la localització del punt de venda.

Els proveïdors de béns i serveis incorporats a una d’aquestes xarxes limitades han d’haver subscrit un contracte en virtut del qual es reconeguin les obligacions comunes a tots ells per a l’acceptació de l’instrument i els drets dels usuaris del mateix instrument que, en tot cas, han de ser idèntics independentment del proveïdor del bé o servei.

No obstant això, en cas que un instrument amb fins específics es converteixi en un instrument amb fins més generals, s’ha d’entendre inclòs dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial decret. Així mateix, els instruments que es puguin utilitzar per comprar en establiments de comerciants afiliats no estan exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial decret, ja que estan pensats habitualment per a una xarxa de proveïdors de serveis que creix constantment.

Per tant, malgrat no considerar-se diner electrònic, si que han de complir amb el  Reial decret 778/2012,de 4 de maig, de règim jurídic de les entitats de diner electrònic.

Analitzem una mica l’exemple de l’ Ecoxarxa de Girona que utilitza el sistema Community Exchange System.

Amb aquesta aplicació informàtica, tothom comença amb un marge de confiança de “100 ecos”, amb el que es pot començar a consumir i un com comenci l’intercanvi es començarà a obtenir moneda social per a l’ intercanvi amb altres membres de la xarxa, amb la característica essencial que el saldo no pot sobrepassar una quantitat determinada (uns 500 ecos) per evitar precisament l’acumulació d’aquesta moneda i afavorir l’activitat econòmica local.

Hi ha altres plataformes informàtiques per gestionar la moneda social com la Integral CES.
Aquest vídeo explica com es pot cobrar una venda amb moneda social:



CES: Com cobrar una venda from Cooperativa Integral Catalana on Vimeo.




L’èxit d’aquest sistema és fonamenta en la seva expansió i en la confiança de la gent, perquè la moneda social permet comprar, vendre i produir si realment hi ha molts membres que l’han adoptada i la continuen utilitzant, per tant, del concepte, té més importància, al meu entendre el terme social que el terme moneda.

Alguns perills de les monedes socials


Imaginem-nos que les monedes socials es poden obtenir per exemple a través de la col·laboració en un “ Banc del temps ”, on cal fer una tasca en favor d'una altra persona per rebre a canvi una quantitat. Aquesta moneda es pot utilitzar per abonar després el servei que proporcioni una altra persona que formi part del banc del temps. Però... no estem parlant realment de voluntarietat sinó d’una prestació de caràcter laboral retribuïda amb moneda social, sense un marc regulador dels drets laborals ni de les prestacions en cas de malaltia o accident. No estarem contribuint a la precarietat, nosaltres mateixos, com a societat, del nostre treball?

Pensem que la Llei6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat estableix en el seu article 6 que els voluntaris/es tenen dret a ser assegurats contra els riscos d'accident i malaltia derivats directament de l'exercici de l'activitat voluntària, amb les característiques i pels capitals assegurats que s'estableixin reglamentàriament i a realitzar la seva activitat en les degudes condicions de seguretat i higiene en funció de la naturalesa i característiques d'aquella.

Així mateix, l’article 7 de la llei estableix que els voluntaris/es estan obligats a rebutjar qualsevol contraprestació material que pugui rebre del beneficiari o d'altres persones relacionades amb la seva acció. 

Per tant, el treball voluntari no espera retribució i només té garantida una protecció econòmica en cas d’accident i unes condicions dignes de prestació del seu treball, però no té associat cap tipus de protecció mèdica per malaltia comuna ni prestació econòmica en forma de pensions o ajudes en cas de desocupació.

De la mateixa manera, imaginem-nos que obtenim moneda social a partir de l’intercanvi d’un producte que ja no utilitzem o que necessitem vendre per obtenir liquiditat en moneda social. 

En aquest cas, com que parlem d’intercanvi ja no hi ha ni comprador ni venedor, pel que no és aplicable realment cap normativa de protecció de les persones consumidores i deixa de tenir sentit, per exemple,  el concepte de garantia del producte, o fins i tot, dels requisits de seguretat d'aquests béns, perquè qui els garanteix en aquestes situacions?

La convivència del diner de curs legal i la moneda social


És evident que les dues monedes, en aquests moments han de conviure plegades, perquè malgrat que la nostra xarxa social creixi, sempre hi hauran empreses proveïdores essencials que no hi estaran adscrites, com poden ser les empreses de subministraments energètics, o de matèries primeres... A més, les transaccions, malgrat fer-se en moneda alternativa, i per estar dins de la legalitat establerta, han de seguir complint la regulació tributària i de la seguretat social, pel que els impostos associats a les transaccions com l’IVA o l’IRPF i també les retencions de la Seguretat Social, s’hauran de pagar en moneda de curs legal.

Una qüestió diferent és que algunes organitzacions que promouen l’ús de les monedes socials, no totes,  també ho vinculen a la desobediència civil, en aquest cas una desobediència  econòmica, ja que no creuen en la justícia d’aquestes lleis fiscals i per tant, se’n declaren insubmisos.


Una de les incoherències del sistema que jo hi veig, és precisament que el seu suport es fonamenta en una aplicació informàtica que utilitza la xarxa a la que només s’hi pot accedir mitjançant operadores de telecomunicacions que precisament no utilitzen les monedes socials i a les que no tothom hi té accés, perquè és evident que requereix disposar de mitjans tècnics i econòmics suficients, molt propis de l’economia capitalista i no precisament de l’economia alternativa.


Malgrat l’opinió que cada un de nosaltres tinguem de la regulació tributària o de la seguretat social, hem de tenir clar que aquestes normes també tenen una funció social, que és la de mantenir l’estat del benestar mitjançant la recaptació d’impostos i també el manteniment d’un sistema de prestacions sanitàries, pensions i d’atenció en situacions d’atur.

Les monedes socials solucionen el problema del control dels diners per part de les entitats financeres i de l’acumulació de capitals que no beneficien en res a les economies reals locals, però no són, al meu entendre, un sistema que ara per ara garanteixin a llarg termini, prestacions socials al conjunt de la societat ni la recaptació pel manteniment de les estructures d’un Estat Social.

Programes recomanats: http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-monedas-cambio/2063367/


Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas
Article: Monedes socials i monedes de curs legal
Blog d’antropologia jurídica “ La jurisdicció emocional”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada