dimarts, 26 de maig de 2015

EL FINANÇAMENT SOSTENIBLE DE LES EMPRESES D’ECONOMIA SOCIAL

El finançament tradicional de la banca comercial, s’ha vist afectat per la crisi econòmica que s’ha patit durant els últims anys i per l’actuació del banc central europeu que ha regulat un major control en les operacions de finançament, exigint verificar acuradament les capacitats reals de les empreses  per poder retornar els seus crèdits i així  disminuir l’índex de morositat i millorar  la salut del sistema financer, el que ha implicat restringir molt els crèdits a petites i mitjanes empreses i que les condicions econòmiques, en cas d’oferir finançament, siguin extremadament costoses.

En un altre article d’aquest blog vaig analitzar la importància del  reporting integrat” per posar en valor tot el  capital de l’empresa, no només el de caire econòmic, sinó també el capital intel·lectual, humà, social i ambiental i així millorar  la reputació corporativa i augmentar el seu potencial de captació de capital, davant d’uns inversors/es que valorin un compromís real en l’estratègia corporativa vinculada a la responsabilitat social.

Però hi ha empreses que no només incorporen la RSC a les seves estratègies, sinó que neixen i es desenvolupen per solucionar problemes o necessitats socials reals  i que utilitzen precisament les estructures i les estratègies empresarials per aconseguir-ho.

És el que es coneix com economia social i encara que no és un fenomen homogeni, aquest moviment es caracteritza precisament per la creació d’organitzacions que volen contribuir a canviar la societat prioritzant el desenvolupament humà, social i ambiental i per aconseguir-ho necessiten un finançament que s’adapti a aquests valors.
Qualsevol dels sistemes alternatius de finançament adreçats a l’emprenedoria social, aporta compromís i implicació de tots els agents en l’èxit del projecte, a l’hora que extrema la prudència, i obté unes condicions econòmiques més avantatjoses perquè els resultats no només es mesuren en beneficis econòmics, sinó que també donen un rèdit social als inversors que també els hi aporta reputació social corporativa.












Quins instruments es poden utilitzar per finançar aquestes empreses?



Doncs bé, hi ha un sector d’inversors/es que adopten els  Principis per a la inversió responsable de les Nacions Unides (PRI)”,  elaborats en el marc de treball de la UNEP Finance Initiative  integrada a l’Economics and Trade Branch, de la  Division of Technology, Industry and Economics  del United Nations Environment Programme. Podem consultar el text en castellà dels PRI al següent enllaç.
Aquests inversors/es aporten el seu finançament però a canvi exigeixen a les empreses en les que inverteixen que incorporin aspectes ambientals, socials i de bon governASG- (en anglès ESG), i això es concreta en 6 punts, el primer és precisament que existeixin els aspectes ASG que es puguin avaluar i que impregnin l’estructura financera de l’empresa. El segon  es fonamenta en un govern corporatiu que faci que els accionistes segueixin els valors –ASG-, que puguin participar en les decisions de les empreses, amb compromís en aquests temes. El tercer és que existeixi una informació pública que reflecteixi la inversió responsable en aspectes ASG, utilitzant instruments com ara el Global Reporting Initiative. El quart consisteix en expandir els principis d’inversió responsable a tots els proveïdors de serveis d'inversió, que  han de tenir informació a llarg termini i han de ser avaluats per garantir el compliment de les expectatives. El cinquè principi és el da la col·laboració i el treball en xarxa per donar suport i aprofitar sinergies per millorar l’eficàcia de l’aplicació d’aquests principis i finalment, el sisè principi consisteix en informar a la societat, i a totes les parts interessades, sobre les activitats que es desenvolupen i les decisions que s’han adoptat, per la direcció i pels accionistes i l’impacta que han suposat.
Podem consultar quines són les entitats que han signat aquests principis a Espanya en el següent enllaç.
Dit això, al portal “Responsabilitat social a Catalunya” de la Generalitat de Catalunya, podem trobar com a exemples uns quants sistemes de finançament per empreses socials, entre els que destaquen la banca ètica i de la que n’és un clar exemple Triodos Bank i el Projecte Fiare. També ens parla de microcrèdits amb principis ètics i socials, dels que en són exemples “Acció Solidària contra l’Atur” i altres sistema de finançament no bancaris, com la cooperativa de serveis financersCoop57”, o bé el que són iniciatives informals com les comunitats d’autogestió financera (CAF). A aquestes fonts de finançament hi hem de sumar els fons d’inversió i Plans de Pensions responsables que són productes de la banca convencional que s’han adherit als principis d’inversió responsable i es denominen fons d’inversió socialment responsables –ISR-.
Existeix una certificació segons la Norma UNE 165001 de productes financers socialment responsables per donar més confiança a aquests productes i es pot obtenir més informació al següent enllaç a AENOR.
A Espanya es va constituir l’associació sense ànim de lucre Spainsif, constituïda per entitats interessades en promoure la Inversió Socialment Responsable, i la integren entitats financeres, entitats gestores, proveïdors de serveis ISR, organitzacions sense ànim de lucre vinculades a la ISR i sindicats, composta actualment per 48 associats del que es pot consultar al seu portal corporatiu http://www.spainsif.es/. En aquest portal hi podem trobar un cercador de fons ISR i també podem conèixer més sobre els fons socialment responsables a Espanya, en l’estudi “Anàlisis cualitativo de los Fondos de Inversión Socialmente Responsables comercializados en España” publicat a “Papers de l’Observatori de les Finances Ètiques – Núm. 7” editat per  FETS –Finançament Ètic i Solidari-.
La Generalitat també ha endegat una altra iniciativa “Empren Social”, que és un programa marc que té com objectius enfortir l’ecosistema de l’emprenedoria social amb la participació de les entitats i institucions sòcies i ampliar la visibilitat i la presència de l’emprenedoria social al conjunt de la societat catalana i aquí es poden trobar un recull de recursos per al finançament d’empreses d’economia social, on hi apareixen altres fons com Verkami, que és una plataforma de “crowdfunding”, o "micromecenatge", que és una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. A Verkami, el sistema de crowdfunding permet, segons la plataforma “... que les creadores i creadors mantinguin tots els drets sobre les seves obres, i ofereixen al públic mecenes que els ajuda a finançar els seus projectes recompenses en forma de creacions i productes exclusius, experiències úniques, edicions limitades, marxandatge, accés a descàrregues, etc...”  Ara bé, aquest sistema de finançament directe no està vinculat exclusivament a empreses d’economia social.
En relació als microcrèdits, també cal tenir en compte la presència dels “Business Angel” que és una persona que està disposada a invertir el seu capital en un projecte d’una altre o d’unes altres persones amb les que no hi té cap relació. Fixem-nos que diem que inverteix el seu propi capital, no el d’altres inversors, perquè el Business Angel actua en nom propi. Evidentment que es tracta d’una inversió que té per objectiu guanyar diners, però el fet que inverteixi en  una persona que no aconsegueix crèdit per les vies normals de finançament, perquè el seu projecte no ofereix prous garanties, transforma al Business Angel en una espècie de filantrop dels emprenedors/es. No sempre aquest perfil estarà implicat en empreses d’economia social, però si hi ha un “business angel” que s’ha implicat en aquesta causa potser pot decidir d’invertir-hi i pot arribar a aportar-hi dedicació, estructura i experiència. De fet es comença a parlar dels “Social Bussines Angels”. Es pot trobar més informació sobre la“ Asociación de redes de Business Angels de España” AEBAN al portal  http://www.aeban.es/. Normalment creuen en les persones que també arrisquen i això vol dir que han de veure que l’emprenedor/a també hi posa el seu capital i que l’empresa pot guanyar diners.
Un altre sistema de finançament possible és el que es coneix com a “Local Exchange Trading Systems -LETS-“ o “monedes socials”. Aquestes monedes s’utilitzen per l’intercanvi, no per a l’acumulació de capital, perquè perden valor amb el temps i només s’accepten en grups concrets, normalment en un ambient de proximitat. Es poden comprar, obtenir a canvi d’una aportació en treballs a la comunitat o intercanviant a canvi d’alguna cosa.




També cal tenir en compte els ajuts de finançament públic, que s’adrecen a tot tipus d’emprenedoria i per tant, també a l’emprenedoria de l’economia social. Podem consultar el portal de la Generalitat de Catalunya “Catalunya empren”. Des d’aquest portal trobarem l’enllaç a L’Institut Català de Finances i d’aquí, trobarem un enllaç adreçat exclusivament a Préstecs per a empreses de l'economia social i cooperativa per finançar inversions, necessitats decirculant, bestretes de contractes amb el sector públic i capitalitzacions de les pròpies empreses. Aquests ajuts estan però restringits a: Societats cooperatives, incloses les agràries. Societats laborals i federacions de cooperatives.Societats Agràries de Transformació. Empreses d'inserció. Centres Especials de Treball. Fundacions i associacions inscrites al Registre d'entitats, serveis i establiments de serveis socials (RESES) que realitzin activitat econòmica.
També existeix finançament per a l'establiment, consolidació o ampliació de microempreses, negocis d'autònoms i/o professionals independents, que contribueixin a la creació i consolidació d'ocupació.

FINANÇAMENT DE PROJECTES D’EMPRENADORIA SOCIAL

Hi ha diversos portals on trobar empreses que han optat per un finançament responsable, entre els quals podem trobar el projecte “MomentumProject”, que és d'ESADE i BBVA que compta amb la col·laboració de PwC. 

S’ha de tenir en compte que per poder obtenir aquest tipus de finançament el Momentum Project fa una selecció que en el cas d’Espanya, es segueixen els següents criteris: enllaç extern i les bases del programa per aquest any 2015 les podeu analitzar en el següent enllaç extern.
Esquemàticament  els requisits que cal complir són els següents:
  • Han ser projectes amb un impacte social rellevant, sostenible econòmicament, innovador i escalable.
  • Han de tenir  2 anys de funcionament.
  • Com a mínim han de tenir 2 treballadors/es.
  • La facturació anual ha de ser com a mínim de  100.000 € .
  • Han de tenir un màxim d'ingressos provinent de donacions i / o subvencions del un 49% .
  • I l’activitat s’ha de desenvolupar a Espanya
     
Altres entitats financeres que ofereixen la possibilitat d’utilitzar ISR, són per exemple, a títol orientatiu i no exhaustiu, alguns dels que apareixen al portal http://www.spainsif.es/ i que també exigeixen certs requisits per tal de poder invertir en l’empresa: BANKINTER SOSTENIBILIDAD,FI, Fondo de Asociado de SpainsifBBVA BOLSA DESARROLLO SOSTENIBLE, FI, Fondo de Asociado de SpainsifSANTANDER SOLIDARIO DIVIDENDO EUROPA, FI,
Alguns d’aquests fons prenen com a referència al 50%,  el comportament de l'índex  Dow Jones Sustainability World Euro i FTSE4Good Global index i cal que l’empresa estigui catalogada com a sostenibles, mediambientals o de RSC per una  agència especialitzada. Pel que això requeriria per exemple, una acreditació de la  implantació d'un sistema de gestió ambiental d'acord amb la norma UNE - EN ISO 14001, o bé una certificació del Sistema de Gestió de la Responsabilitat Social IQNet SR10, o la ISO 26000 i el cost d’obtenir aquestes certificacions i els recursos humans i tècnics que implica, poden ser inassolibles, al principi, per les petites i mitjanes empreses.
Imaginem-nos que una empresa d’economia social no complís els requisits per captar inversor amb un ISR, en aquest cas hi haurien altres alternatives.
Les banques ètiques com “Triodos Bank” o” fiare banca ètica” també ofereixen inversions. Si pensem amb fiare, en aquest cas, realitzen  una anàlisi econòmica de la persona o entitat sol·licitant, el tipus de projecte i el seu impacte social i la seva capacitat de restitució del crèdit . Aquesta anàlisi el realitza el personal tècnic de FIARE , i posteriorment és analitzat per una comissió d’avaluació ètica -social , que determinarà si l’impacte social i mediambiental està d’acord als seus principis. Es poden descarregar els principals criteris d’idoneïtat per al finançament de projectes en http://www.proyectofiare.com/web/es/fiare/como-nos-organizamos. No sembla que a part d’aquesta selecció prèvia hi hagin uns requisits tant fixats com en el cas del projecte Momentum Project i així es pot veure per la diversitat de crèdits concedits i que es poden veure a l’enllaç: http://www.fiarebancaetica.coop/ca/conmidinero.

Pel que fa a “Triodos Bank”  també s’atorga finançament a projectes que aporten un valor afegit de tipus social, mediambiental i cultural i es tenen en compte els sistemes de certificació oficials en els àmbits en els quals existeixin, com en el cas de l'agricultura ecològica o el comerç just.  

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas



Article: EL FINANÇAMENT SOSTENIBLE DE LES EMPRESES D’ECONOMIA SOCIAL
Blog d’antropologia jurídica “ La jurisdicció emocional”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada